EXERCICIS DE REPÀS

En aquesta entrada adjuntarem exercicis de repàs perquè els alumnes de 1er de ESO puguen millorar i assolir els coneixements del contiguts exposats al llarg del curs.

Hi ha que tindre en compte que les explicacions dels conceptes de matemàtiques solen ser de vegades complicats i a més a més implica una atenció completa quan el mestre exposa la classe magistral o el tipus de mètode opcional que trie en cada moment. 

Bé, tots els coneixements s'assoleixen mitjançant la pràctica (igual que la majoria de coses en la vida qüotidiana) per tant cal que els alumnes proven i s'esforçen per veure si entenen i raonen suficientment bé aquestos aprenentatges.

Per tant amb aquestos exercicis podrem fer un repàs complet de tota la materia del curs i així ens servirà per a comprovar els coneixements obtinguts. Si hi ha exercicis que no hem donat encara al curs hi haurà que deixar-los per més endavant.

L'alumne deu ser capaç de realitzat tots aquestos exercicis sense utilitzar cap calculadora, tot utilitzant paper i llapis.

A més a més, l'alumne pot fer la prova de realitzar els exercicis simulant com si fos un exàmen, així podrà practicar aquesta situació de vegades estressant i controlar també el temps que li cal per completar els càlculs necessaris de les activitats proposades.

Així que molta sort :)

1.- Calcula:

       18494 + 25021 + 412507 =

       195602 - 82516 =

       90683 x 508 =

       72162 : 29=

2.-  Calcula aquestes potències(Expressa primer el resultat com una sola potència, si és possible):

       9⁰ =                                                   8¹ =                                                      3³ x 3² =

       (2³)⁴ =                                              5⁹ : 5⁶ =                                                (2 x 3)³ =

       3¹ + 3³ =                                           2⁴ - 2⁰ =

3.-Tenim 10 armaris. A cada armari hi ha 10 caixes. Cada caixa té 10 estoigs. Cada estoig conté 10 llapis de colors.¿ Quants llapis de colors hi ha en total?

4.- Classifica el següents números en primers i compostos.

            37 - 63 - 51 - 29 - 57

5.- Descompon en factors primers els següents números i expressa’ls com a producte de factors.

            a)24                          b)45                     c) 56           d) 100       

                .

6.- A quin número corresponen les següents descomposicions factorials?

            a) 2² · 3                 b) 7 ·  2²               c) 2³ · 11            d) 2⁴ · 3²      

     

7.- Calcula el M.C.M. i el M.C.D. d’aquests números.

            a) 32 i 40         b) 28 i 42        c) 18, 60 i 80

8.- Completa:

            a) El M.C.M. (15 i 4) és _________

            b) El M.C.D. (15 i 17) és _________

            c) Si descomponen en factors primers 15 i 16, quins factors tenen en comú? ___

            d) El M.C.M. (60 i 30) és ________

9.- Representa els següents números enters sobre la recta numèrica.

            3, -5, 0, -2, 6, -1, 4

10.- Col·loca el signe corresponent entre cada parell de números (>, <, =).

            a)   -6 ___ -9     b)  -12 ___ 0    c) 45 ___ -1    d) 0 ____-24    e) -4 ____oposat(+4)

11.- Ordena de major a menor els següents números enters.

            25, -10, -34, 7, 0, 16, -2

12.- He gastat 2/3 dels diners que portava. Quina fracció em queda?

13.- En una classe de 24 alumnes hi ha 14 nois. Quantes noies hi ha? Quina fracció representen els nois? I les noies?

14.- Joan ha llegit les 2/5 parts d’un llibre de 40 pàgines. Quantes pàgines ha llegit? Quantes pàgines li queden ?

15.- Una persona ha recorregut una distància de la següent manera:  1/3 caminant, 1/4  en bicicleta i la resta en cotxe. Quina fracció ha fet caminant i en bicicleta? Quina fracció ha fet en cotxe?

16.- He recorregut els 3/5 del trajecte que separa ma casa de l’Institut i encara em falten 80 m. per arribar. Quina distància hi ha des de casa fins l’Institut?

17.- Ordena de major a menor els següents números decimals:

           5,05      50,5     0,505    0,00505      0,0505

18.- A un exercici de mecanografia es permet cometre un 12 % d’errors. Si l’exercici consta de 1500 lletres, quantes en podem fallar com a màxim?

19.- Un jugador de bàsquet té un percentatge d’encerts del 75 %. Si ha realitzat 20 llançaments, quants n’ha encertat?

20.- A una classe de 15 alumnes han aprovat totes les assignatures 9. Quin percentatge representen?

21.- A una classe de 30 alumnes hi ha 9 que els agrada la música, 15 prefereixen l’esport i la resta s’inclinen pel cinema. Quin percentatge d’alumnes correspon a cada preferència?

22.- Al anar a comprar unes sabates de 50 euros ens fan un descompte del 20 %. Quant tindrem que pagar?

23.- Amb 6 kg. de pinso es poden alimentar durant una setmana 15 conills. Quant de pinso

        necessitaran 25 conills per alimentar-se el mateix temps?

24.- Un cotxe gasta 6,5 litres de gasolina cada 100 km. Quants litres necessitarà per recórrer 340 km.?

25.- Em faig una col·lecció de 240 cromos. Cada 10 cromos n’ixen 2 repetits. Quants cromos hauré de comprar per completar la col·lecció?

LA MOTIVACIÓ EN LES MATEMÀTIQUES

Tractarem de explicar un punt vital per a l’ensenyament de les matemàtiques i que no es sol tractar per part dels docents perquè els alumnes aprenguen una materia tan complexa com aquesta.

Donarem unes indicacions per a tindre als alumnes de matemàtiques MOTIVATS. Sí, perquè s’ha demostrat que amb nous mètodes que tenen en compte aquest estat personal de cadascú assoleixen els conceptes millor que amb les matemàtiques de l’aprenentatge clàssic.

Podem enumerar els següents elements clau per aconseguir la motivació que necessitem:

1.  Reinterpretar els arguments clàssics per a la motivació escolar. Realment es tracta de promoure el plaer de fer matemàtiques. Transmetre la idea que les matemàtiques les fem constantment. Tenir com a objectiu incrementat en l'alumne l'autoestima i la confiança en ll mateix. Fer un ús prudent del exàmens com a elements de motivació.

2. Treballar per donar una imatge renovada de les matemàtiques.  Transmetre que les matemàtiques són, sobretot, una forma de pensar i de raonar.

3. Donar més protagonisme a l’alumnat. Els alumnes i les alumnes han de participar més activament en els processos d’aprenentatge, han de ser més responsables d’aquests processos i s’hi han d’implicar i comprometre. Fer preguntes obertes. Treballar en grup. No respondre directament a les preguntes que se’ns fan. Estimular les discussions i les explicacions entre estudiants.

 4. Esforçar-nos per individualitzar la nostra interacció amb l’alumnat i treballar per mostrar l’aspecte humà de les matemàtiques. Utilitzar la història de les matemàtiques com a recurs per a fer treballs concrets a classe, de manera que s’entenga que les matemàtiques són una disciplina humana en evolució permanent i no un producte acabat i tancat. Utilitzar acudits, anècdotes, l’humor i els contes a les classes de matemàtiques.

5. Treballar per fer explícita la vinculació de les matemàtiques amb la realitat i per mostrar la utilitat i l’aplicabilitat de bona part d’allò que fem a classe.  Contextualitzar els conceptes i els problemes sempre que siga possible en l’entorn de l’alumnat i explicar les seves aplicacions.

6. Treballar per mostrar els aspectes estètics, recreatius, imaginatius i sorprenents de les matemàtiques i per maximitzar l’impuls cognitiu.  Intrigar l’alumnat amb reptes, problemes imaginatius, paradoxes... que estiguin al seu abast. Utilitzar recursos TIC: programes, llocs d’internet, eines de presentació, correu electrònic, plataformes virtuals de comunicació...

7. Treballar per estimular la creativitat. Evitar el treball centrat en els exercicis repetitius, no donar receptes en l’àmbit de la resolució de problemes i proposar activitats no rutinàries. Plantejar situacions obertes en què l’alumnat ha d’elaborar conjectures i utilitzar el raonament inductiu. Estimular la discussió en un ambient de treball d’equip i promoure l’emergència d’argumentacions alternatives.  

8. Treballar per augmentar i manifestar la motivació del professorat. No es pot motivar sense estar motivats.

MATEMÀTIQUES JUMP MATH

Seguint amb diferents corrents metodològiques per a l'aprenentatge he descobert un que em pareix interessant per a l'assignatura de les matemàtiques. Com tots sabeu les matemàtiques és una assignatura que requereix d'una atenció i coneixements previs importants i sol ser una matèria en la qual la motivació sol ser molt baixa i els objectius no son els esperats. 

Hui podem veure una metodología molt concreta d'aprenentatge per a les matemàtiques. Es tracta d'un mètode anomenat JUMP MATH en el que les matemàtiques s'aprenen d'una manera motivadora per a l'alumne. Es un mètode que apart de fàcil permet a l'alumne fer-ho de manera participativa. 

Els contiguts, que són comuns a totes les metodologíes, en aquest cas es fracciona en parts específiques amb conceptes amb més precissió perquè els alumnes els assimilen i no siga la sessió tradicional de sempre.

La principal característica és que de forma participativa entre els alumnes, i açí hi ha una gran diferència amb altres mètodes, els contiguts es fan dinàmics i molt específics, fragmentant els conceptes de manera esglaonada en unitats, a l'hora que suposa una avaluació continuada dels objectius que es pretenen assolir. Per poder impartir-lo es requereix de material específic.

Aquest mètode s'ha començat a introduir en algunes escoles i els resultats són increíbles. Prové de Canadà i els docents asseguren que aquest mètode està provocant una motivació en l'alumnat més gran que qualsevol altre mètode provat fins ara. 

COM ESCRIURE. IDEES IMPORTANTS

Dins de l'escriptura podem ennumerar algunes idees que són importants perquè el text siga de la qüalitat necessaria. Encara que siga molt bàsic el que tractarem suposa una gran diferència a l'hora de fer-ho bé o no tant bé. 

En els articles, textos o treballs que cal fer, siga del tipus i receptor que siga, hi ha que tindre en compte aquests punts:

-     L’aprenentatge de l’escriptura representa una construcció progressiva. No lineal.

-     No hi ha aprenentatges propis per a cada edat.

-     No hi ha materials adeqüats a una edat determinada.

-     Cal tenir clar l’objectiu de l’escriptura. Per què escrivim? FUNCIONALITAT.

-     No cal inventar-se un llenguatge per l’escola sino ficar a l’escola el llenguatge que s’usa a la societat.

-     Relació entre llengua oral i llengua escrita.

-     L’habilitat d’escriure es fruit del domini de tota una sèrie de microhabilitats que cal tenir en compte en el seu conjunt.

Les Microhabilitats: Aspectes mecànics i aspectes més reflexius. Es poden agrupar en tres grups:

·         Destreses:

  Aspectes psicomotrius: alfabet, cal.ligrafia.

Aspectes cognitius: planificació (generar idees, formular objectius), redacció, revisió.

·         Conceptes:

Adeqüació al proposit comunicatiu: tractament personal, dialectes,…

Coherència en l’organització de la informació (quantitat i estructura).

Cohesió: Connectar textos amb categories gramaticals.

Gramàtica: ortografia, morfosintaxi, lèxic.

Estilística: capacitat expressiva d’un text (riquesa, variació léxica…)

Presentació: aspectes formals.

·         Actituds:

Cultura impresa.

Jo, escriptor.

Llengua escrita

Composició: planificar, redactar, revisar.

ESCRIURE UN TEXT

La veritat és que sóc una persona que no m'agrada escriure gairebé, jo no ho diria mandra, però només escric quan faig un curs de valencià o quan faig anotacions per comprar menjar a les tendes. És a dir, relacionat amb estudis o simplement perquè al dia a dia no se m'oblide. He de forçar a diari per escriure alguna paraula en valencià. De manera espontània no és fàcil escriure un text, una ressenya o article.

No obstant, quan escric un text tracte de dedicar un temps a pensar en allò que vull plasmar al meu escrit, utilitzant diverses fonts com diccionaris, llibres publicats o articles a la web.

Els meus textos els definiría com específics d'alguna matèria concreta, descriptius, clars i detallats. Com a bon enginyer sempre intente explicar tot d'una manera exhaustiva per si de cas tinc alguna errada, li pegue moltes voltes, donant molta importància a l'ortografía i la correcció gramatical.

A l'hora d'escriure les meues sensacions són contradictòries, per un costat estic orgullós de fer-ho i més si és en valencià però per altra banda tinc un poc de nerviosisme i inseguretat perquè mai em quede satisfet del tot amb allò que escric.

Per últim, pense que per millorar els meus escrits deuria obrir la ment, deixar anar la meua imaginació i escriure amb els sentiments. I la cosa més important de totes és que he de llegir i estudiat molt més per poder ampliar els recuros necessaris per a l'escriptura.

Així que és molt important per al meu aprenentatge fer aquestos treballs, tant a classe com a casa, perquè fomenten l'escriptura i és un bé per a mi.

LA TRIBU URBANA

Tractarem hui una ressenya d'un llibre que s'anomena:

Pradilla Cardona, Miquel Àngel (2008). La tribu valenciana. Rosell: Onada edicions (La nau, 7), 150 p.

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rosell, el Baix Maestrat) és professor titular de Fonètica i Fonologia i de Sociolingüística al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Consell Social de Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha participat en diverses recerques col.lectives.

L’experiència de Miquel Àngel Pradilla li permet endinsar-se en tota una sèrie d’arguments justificatius de la deriva lingüística. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat catalanòfona, l’estandardització lingüística al País Valencià, la política lingüística contemporània o la deriva substitutòria de l’idioma valencià, vint-i-cinc anys de la Llei d’ús i Ensenyament del valencià, de fronteres administratives i límits geolectals, són els articles e idees exposades amb una datació precisa entre el 2005-6.

De l’any 1995 ençà, amb l’arribada del Partit Popular al Govern Valencià la maquinària institucional ha estat permanentment al servei de la creació d’un marc cultural aïllacionista. D’altra banda, convé estar molt atents a la gestió estandarditzadora que porta a terme l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La creació d’aquesta institució inaugura una nova etapa on el policentrisme s’entén en el sentit de presència conjunta de diversos centres codificadors en l’àmbit territorial d’una mateixa llengua.

Les dades demolingüístiques de l’enquesta encarregada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua han corroborat una reculada important de les competències comunicatives fonamentals (entendre i parlar) i dels usos efectius el valencià. El procés històric de substitució lingüística, sembla que no s’ha aturat. La asimetria de competències suposa un entrebanc per a l’extensió de l’ús del valencià. Les causes d’aquesta situació les podem trobar a “l’ecosistema sociopoliticoeconòmic”, es a dir, la gestió política del capital lingüístic i en els significats i representacions que s’atorguen a les varietats lingüístiques en pugna.

L’autor ens descriu l’autonomisme incipient de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua front a l’unitarisme de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per concloure coses com ara “amb la proposta unitarista, l’activació de la funció de prestigi sembla garantida”.

La finalitat de l’autor és descriure, justificar i alimentar tota una sèrie de fets històrics i qüestions polítiques, que expliquen unes conseqüències dramàtiques fruït d’un procés d’individualització que retroalimenta la minorització creixent de la varietat valenciana en el seu territori històric.

No sols l’autor demostra amb fets històrics, com poc a poc la deriva de la nostra llengua és una realitat. A més a més, s’han encarregat estudis i estadístiques que ho demostren. Entendre, parlar, llegir, escriure, són algunes de les variables estudiades en funció del temps i diferents edats compromeses. Actualment la qüestió sobre la unitat de la llengua està immersa dintre de la intervenció de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es podria parlar d’una deriva estandarditzadora, accentuada pel particularisme aïllacionista més que per un secessionisme rupturista.

No cal oblidar la importància de la immersió d’Espanya a la unió europea i les polítiques que s’estan duent a terme. Aquest pot ser l’impuls definitiu a favor de la consolidació de la minorització de la nostra llengua

Encara que no ho contempla el text, es necessari afegir a aquesta ressenya la recent aprovació pel ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, després de 12 anys de treball i més de 200 reunions, del 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV). Des de l'entitat afirmen que l'obra aborda amb normalitat la realitat lingüística per superar els conflictes onomàstics i, així, el diccionari reconeix que la denominació 'llengua valenciana' és compatible amb altres denominacions com 'català'. En tot cas, la institució recalca que el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre.

Tot i els matisos, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fa palesa la seva defensa de la unitat lingüística i reconeix sense cap embús que el valencià i el català són el mateix idioma. 

HUI RECOMANEM UNS VIDEOS

Aquest vídeo ens parla d'una plataforma Web que s'anomena "SafeCity" que ajuda a les persones que patixen maltractaments a l 'India i que és tot un èxit. Açò ens mostra la importància de les noves tecnologies de la comunicació i les seues múltiples aplicacions.

En el següent vídeo visualitzarem una de les propostes metodològiques d'aprenentatge actiu a les escoles. Dins de les metodologíes a aplicar a l'hora de donar una classe trobem una proposta molt activa i participativa per als alumnes. Es tracta de l'aprenentatge basat en problemes. 

En aquesta es planteja, a un grup d'alumnes, un problema real, un interrogant o una situació problemàtica que guia la investigació i per tant l'obtenció del coneixement. Aquesta situació permet l'estudiant desenvolupar hipòtesis explicatives i identificar necessitats d' aprenentatge que li permeten comprendre millor el problema i assolir els objectius d'aprenentatge establerts.

Els objectius que busquem són ajudar l’alumnat a desenvolupar habilitats cognitives, com ara l'anàlisi, l'argumentació o la resolució de problemes i habilitats de caràcter interpersonal i social, com la comunicació i la cooperació.

Per tant, al següent vídeo, podem veure com treballen a l'aula un grup d'estudiants.